Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Acte d'agenda

Exposició col·lectiva Univers íntim

Dates i lloc: 

Del 20 de novembre fins al diumenge 10 de gener de 2021. Llevat dels dies, 24, 25 i 31 de desembre i  1 i 6 de gener, que la Capella de Sant Joan romandrà tancada.

Horari: 

De dimecres a divendres de 17 a 20h; els dissabtes de 18 a 20h i el diumenges de 12 a 14h i de 18 a 20h.

Organització i contacte: 

Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca

Del 20 de novembre fins al diumenge 10 de gener de 2021. Les obres de les artistes Cathrine Bergsrud, Francesca Calaf, Carlaina Fahle, Montse Llanas, Nina Murashkina, Maria Assumpció Raventós, Neus Villar i Lesley Yendell seran les protagonistes d’aquesta mostra multidisciplinar d’uns treballs que mostren l’ anhel creatiu com a acte íntim i universal.

Les artistes

Cathrine Bergsrud. (Hønefoss, Noruega, 1969)
Cathrine Bergsrud viu i treballa a Catalunya des de 1991. Parcialment autodidacta, va estudiar amb el reconegut pintor Odd Nerdrum de qui, aprofundint en la seva obra i llegat durant anys, en va comissariar l’exposició "Odd Nerdrum and the Nerdrum school" al MEAM a Barcelona l’any 2015, on ja portava col·laborant en diversos projectes des de l’any 2013. Ha realitzat diverses exposicions tant individuals com col·lectives arreu del territori nacional i internacional i actualment ha estat treballant en la realització i la instal·lació de l’obra monumental de seixanta metres quadrats “El baptisme de Crist”, que forma part del projecte mural iniciat pel pintor Ramon Pujolboira per a l’església de Santa Anna de l’Estartit.

Francesca Calaf
Pintora, fotògrafa, poeta i comissària. Francesca Calaf se sent atreta pel món creatiu des de la infància. Amb la  primera càmera fotogràfica capta la vida familiar i el seu entorn. I amb el pas dels anys anota tots els esdeveniments posant-hi forma i colors. L’any 1980, entra a l'Escola d’art, on aprèn tècniques artístiques, modelat, mescla de colors, dibuix i perspectiva. Amb l’experiència adquirida comença a investigar, a buscar noves formes d’expressió i tècniques. Compagina la vida artística amb la tasca sanitària com a auxiliar d'infermeria a l’hospital i després d'un temps decideix posar fi a la vida laboral sanitària i dedicar-se de ple a l’art. Comença l’etapa on desenvolupa temàtiques que l'atrauen i que la porten a exposar a diferent indrets. També resideix llargues temporades per l’Aragó, i València desenvolupant-se com artista.

Carlaina Fahle. (Barcelona, 1965)
Des de molt jove Carlaina Fahle se sent fascinada per la imatge fotogràfica. S’inicia amb la reconeguda fotògrafa alemanya Abisag Tüllman que l’acull com a aprenent i estudiant i per a qui treballa a Frankfurt am Main durant gairebé sis anys. Transformant la cuina en un laboratori comença a treballar en els seus primers encàrrecs i projectes fins que el 1998 torna a Catalunya iniciant una nova etapa com a fotògrafa, inspirada pel paisatge del Penedès que desperta el seu interès i passió pel món de la natura.

Montse Llanas. (Hospitalet de Llobregat, 1959)
Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat d’escultura, tècnica superior en ceràmica artística a l’Escola Massana i Mestre Artesana en l’ofici de ceramista, Montse Llanas viu i treballa al Penedès des de l’any 1978 i des del 1982 és professora de l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca. Ha exposat arreu del territori en mostres individuals i col·lectives de pintura i ceràmica.

Nina Murashkina (Donestk,  Ucraïna, 1985)
Nina Murashkina és una de les artistes contemporànies ucraïneses més reconegudes del seu país. Estudia a l’Acadèmia Estatal de Disseny i Arts de Khàrkiv, on s’especialitza en pintura monumental, a l’Acadèmia Nacional de Belles Arts de Kíev i a l’Acadèmia Jan Mateyko de Cracòvia. La seva obra ha estat exposada en nombroses mostres individuals tant aquí com en diverses ciutats d’Ucraïna i a Moscou i també ha treballat com a comissària organitzant diverses exposicions. La seva obra té un gran abast internacional formant part de nombroses col·leccions privades d’arreu del món.

Maria Assumpció Raventós. (Sant Sadurní de Noia, 1930)
Pintora, gravadora i tapissera, Maria Assumpció Raventós és un referent internacional de l’art català de la segona meitat del segle XX i el tapís contemporani. Traslladarà les influències del cubisme i l’expressionisme al teler i als materials tèxtils i, formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Atelier Frydaender de París, s’integrarà a l’abstracció informalista. L’any 1962 organitza el “Salón Femenino de Arte Actual” que continuaria fins l’any 1971 donant visibilitat a la creació plàstica femenina del país. La seva obra ha estat exposada internacionalment i l’any 1991 va rebre, entre molts altres premis que la precedeixen, la Creu de Sant Jordi.

Neus Villar. (Vilafranca del Penedès, 1965)
Neus Villar inicia els seus estudis de pintura l’any 1991 a l’Escola Municipal d’Art Arsenal i formant-se al costat de diversos pintors de la comarca. Diplomada en Magisteri per la Universitat de Tarragona ha compaginat la docència amb el treball i l’experimentació artística en el dibuix, l’aquarel·la, l’oli, l’acrílic i el pastel. Actualment, enmig del tercer i quart curs del Grau de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i dedicada plenament a la creació, no cessa d’indagar en l’experimentació incloent fotografia i vídeo en les seves creacions més recents.

Lesley Yendell. (Sunset, Anglaterra, 1959 – Subirats, 2020)
Nascuda al camp, Lesley Yendell se sent atreta per la creació i l’entorn natural que habita des de ben petita. L’any 1982 rep una beca per ampliar els seus estudis d’art a la Universitat de Barcelona i descobreix el Penedès. Fascinada per aquest paisatge curosament domesticat al llarg dels anys per l’economia humana, decideix establir-se a Subirats on transforma una antiga nau industrial agrícola en un enorme estudi, que també és espai de creació i exhibició per altres artistes. 
L’objecte quotidià i domèstic ha estat un dels temes centrals de l’obra de la Lesley. Descontextualitzats i sobredimensionats, aquests objectes se’ns apareixen de sobte completament transformats i amb ells, la realitat que els circumda. Aquestes escultures-objectes desprenen un silenci màgic i estrany, desplaçant allò ordinari i quotidià al món de la imaginació, els somnis i la poesia. La vida diària se’ns presenta d’una manera completament renovada i els seus objectes ens parlen i ens conviden a resignificar els rituals més rutinaris i domèstics, a resignificar-nos, fins i tot, a nosaltres mateixos. 
Més enllà del seu treball escultòric la Lesley ha continuat explorant els processos i transformacions que s’hi esdevenen en accions i treballs performàtics i ha participat en festivals de performances, simposis d’escultura i residències internacionals arreu d’Europa i als Estats Units. 
La seva mort, esdevinguda en ple procés de treball per aquesta exposició, ha fet que, d’alguna manera, Univers íntim, esdevingui també un homenatge al seu treball tan personal i vinculat tan estretament al nostre paisatge.