El reconeixement
El noi que no ha fet mai res a la vida pica a la porta i la fotògrafa de prestigi l’obre de seguida. Ell pregunta si és aquí.
- Sí, és aquí. No t’has equivocat, no. Passa. Vols res? Tinc te, però també et puc fer xocolata o el que més et vingui de gust.
Parlen de l’objectiu de tot plegat. A ell l’espanta una mica el final del procés, la pervivència exclusiva del seu jo virtual, però entén que és la millor opció. No és ni necessari firmar cap paper de conformitats. Mentre caminen cap a les golfes, on ella hi té l’estudi, el noi observa detingudament cada una de les moltes fotografies a les parets blanques. A totes hi surten nois que, com ell, són molt guapos i ferms i que, com ell, un dia van visitar a la fotògrafa.
- Despulla’t.
Aniran a poc a poc. La sessió dura més de tres hores i la fotògrafa emplena 100 GB farcides d’imatges Raw extraordinàries del noi, de mil maneres diferents. A ell, en veure-les, li agraden tant que desitja fer l’amor amb ella. Ella ho nota, i no només no s’hi nega, sinó que fan l’amor de la forma més eixelebrada que el noi mai hagués imaginat. Se’ls fa de nit a les golfes.
La fotògrafa s’eixuga la suor i ingesta tot el material al Mac del seu estudi. Es vesteix. Un cop ingestades les fotos, li fa cinc cèntims de la projecció quantitativa que tindran aquestes imatges en un futur. El noi es meravella només de pensar-hi. Tots dos baixen cap al soterrani per una escala de parets negres sense fotografies. Un cop baix, la fotògrafa l’atura:
- El que veuràs pot resultar una mica desagradable, però és el pes del reconeixement a l’esfera pública. De totes formes, la molèstia només durarà una estona breu. Tranquil, tot anirà bé.
El noi entra. Al seu voltant, desenes de cadàvers de nois com ell resten dempeus, despullats, lligats cada un a una columna. Damunt dels seus caps, el corresponent marcador actualitza, cada segon, la xifra de likes i de followers de cada cadàver. Els números creixen sense aturador, fan goig de veure. Tots els nois llueixen la ferida d’un tret al front. Ell es gira, tranquil. Ella l’apunta amb la pistola des del darrere. Ell la mira i tanca els ulls. Respira fons. Li ha arribat el moment de triomfar.
És feliç.
Ella fa
- guapo
i dispara.
