JULIETTE
Quan va arribar al capdemunt de Montmartre el primer que li va semblar és que li sobraven turistes i entrebancs. I es va posar a buscar ràpidament per entre totes les parades d'artistes, pintors, dibuixants... Va començar pel racó on havien estat sempre. El recordava, va ser allà en una de les cantonades de la plaça que la Juliette l'havia vist mentre ella la mirava sota el seu parasol rodó i bonic que la protegia del sol – i més aviat de la pluja – amb dues cadiretes i un grapat de dibuixos estesos, penjats. Jove, guapa, atractiva i, ho va veure de seguida, tenia traça amb els dits, amb les mans, amb el cos. Dibuixava persones i ella en va quedar embadalida una bona estona. Molta estona. La Juliette, al final li va dir: Vols que et dibuixi o vols que et convidi a sopar? Van sopar en un petit bistrot d'allà al costat mateix en una pausa de la Juliette. Més tard, 4 dibuixos a una familia sencera més tard, van replegar-se juntes al minúscul piset de la Juliette, a tocar de la mateixa plaça. S'hi van estar 3 setmanes. Totes les seves vacances. Dibuixant-se, estimant-se, enjogassant-se. Donant-s'ho tot sense prometre's res. Després ella va tornar al Penedès des d'on va començar a enyorar-la. Molt. La distància i el fet que la Juliette no donés senyals de vida la van decidir, enmig d'un forat buit entre l'amor i el desamor, a tornar a Paris. A Montmartre.
Busca, regira, mira, interroga amb la mirada i pregunta i ningú en sap res. La plaça és massa plena i massa buida alhora. On ets Juliette?. Es disposa a mirar bé, potser un canvi d'ubicació, potser avui no hi és. I si ha marxat? Es fixa en un noi polit i discret que dibuixa... quan ella el mira ell ja l'ha vist i l'esguarda amb un somriure. Vols que et dibuixi?. No, estic buscant... Sé el que busques, li diu. Vols dir? De dins una carpeta amb dibuixos en negre molt ben guardats en treu un on s'h veuen dos rostres de dones mirant per la finestra. Una de les dues és la Juliette, la reconeix, l'altra és ella! No pot ser, es diu. Com és? Explica'm... No sé dir-te res. Em van dir que t'ho entregués quan et veiés. Darrera el dibuix, hi ha escrit: És per tu, per sempre. Sabia que vindries.
