L'escriptor que talla el salami
De via Pasolini en surten passos decidits, d'aquells que sense vacil•lar tracen una línia directa a una meta precisa. Ningú alça la mirada més enllà del recompte de monedes que intercanvia veloçment per un tupper, que encara crema, a través de la reixa de la finestra de l'edifici 26.
Menjar en mà i mirada fixe als adoquins que indiquen el trajecte per tornar a casa. Aquesta és l'actitud que es viu aquests dies just davant la Trattoria Cartocci; els "Ciao, buongiorno, come va?" ja no ressonen en el que fins fa poc era l'ebullició dels carrers.
"Potser vendre droga és una sensació semblant a aquesta", pensa en Francesco. Les persones arriben, discriminen per un moment tot el que hi ha al seu voltant i marxen corrents una vegada aconseguida el que sembla la proesa del dia.
Els antecedents de la situació es remunten a dies enrera.
Són les sis de la tarda d'un dijous, 19 de març. Del balcó hi entren els cants a ple pulmó que en Francesco creu que aviat no podrà soportar més, "Pararé boig","pararé boig" es repeteix. Si en algun moment torna a sentir els acords de Bella Ciao, que s'obren al pas de cada vespre des de ja fa dues setmanes, li agafarà un atac de nervis.
Havia provat d'escriure. Teclejava continuament mentre intentava menysprear la frustració que li causava la manca de final dels seus textos. Aquelles primeres setmanes s'havien presentat com el parèntesi que li permetria expressar tot allò a que semblava haver renunciat. Però ja no s'inspirava. Les paraules, que anys enrera, el Cap de taula li havia repetit agressivament tantes vegades no deixaven d'ennovular-li el pensament. Aquestes es llençaven deixant ben clar que el que s'anomena vocació no havia mai mantingut les boques de quatre generacions familiars i, que allò important era centrar-se en tirar endavant el restaurant històric del que s'alimentaven. Fugons que servien àpats sense descans, cada migdia des de feia 80 anys.
"És tard", pensa mentre talla el que, qui sap quin nombre de salami, condimenta aquell panini o entrepà que avui lliurava, a porta tancada, a través de la finestra de la trattoria.
