Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Patrimoni arquitectònic

La major part dels edificis històrics es troben en el mateix centre de la vila, destacant la imponent figura de la Basílica de Santa Maria, la primera pedra de la qual fou posada l’any 1285. L’esglèsia, que va rebre el títol honorífic de basílica l’any 1920, correspon a un moment inicial de l’aplicació de la nova arquitectura gòtica catalana a una església parroquial. El Campanar, de la mateixa època, és un edifici gòtic independent de la basílica  que presenta una estructura de torre octogonal de dos cossos En la cripta interior es troba el conjunt escultòric del Davallament de Crist, obra realitzada en marbre de Carrara per l’escultor modernista Josep Llimona.

A la mateixa plaça de Jaume I i davant la porta principal de Santa Maria,  es troba l’antic Palau Reial un edifici del s.XIII de l’època de Pere el Gran i que actualment acull la seu de VINSEUM. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la seva ubicació el situa en un conjunt arquitectònic integrat pel palau reial, una capella gòtica i altres edificis moderns.

 Al costat de la Basílica de Santa Maria es troba el Palau dels Babaus o Palau Baltà, originari del s. XIV i restaurat el 1889.   En aquest entorn, al llarg de la plaça Jaume I, trobem  un altre edifici important: la Casa Gomà ,  on es poden veure a la planta baixa vistoses arqueries gòtiques interiors. Va ser la casa pairal del Bisbe Torras i Bages i  actualment acull la biblioteca pública del mateix nom.

Pel carrer de Santa Maria arribem a la Plaça de la Vila on es troba l’Ajuntament de Vilafranca, edifici gòtic de façana modernista i al costat  Can Macià un notable casal gòtic del s. XV.

Al la veïna plaça de Sant Joan es troba la Capella de Sant Joan, una església gòtica construïda el s. XIV que presenta un sistema constructiu innovador dins l’arquitectura del gòtic meridional, ja que el cobriment de la nau es fa amb fusta, sostinguda per arcs diafragma. Actualment es tancada al culte i s’hi celebren exposicions culturals.

De gran interès artístic són també l’Església i Convent de Sant Francesc que conserven nombrosos sepulcres i làpides medievals així com el conegut retaule de la Presentació de la Mare de Déu i Sant Jordi, un dels grans exponents del nou corrent plàstic que es coneix per “estil internacional”, obra de Lluís Borrassà realitzada a finals del s. XIV.

Al ric passat medieval de Vilafranca, se suma el variat patrimoni modernista que va aparèixer quan El ressorgiment econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, desprès del desastre de la fil·loxera, va propiciar l’arribada  del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevingueren els receptors de les tendències modernistes i impulsaren edificacions d’acord amb la seva posició econòmica.

Vilafranca comença a finals del segle XIX la seva transformació de poble a petita ciutat, a les antigues places i carrers apareixen nous edificis que canvien la seva tradicional  imatge,  i es projecta un nou model de ciutat. Els arquitectes de renom substitueixen als mestres d'obres en les diferents construccions i sorgeixen  les figures de Santiago Güell, Eugeni Campllonch i Antoni Pons. Els dos primers són els que acaparen  quasi en exclusivitat la producció arquitectònica de la Vila.