La Fada ve de més enllà de les terres de Sant Pau i té una veu ancestral. La Fada és l’encarregada de transmetre la màgia del Nadal a través d’històries i contes. Ella ensenya la cançó als infants de les escoles de Vilafranca per mantenir el seu fanalet encès. Aquest només s’encén quan té a prop la màgia de nens i nenes, cantant la cançó de l’hivern vilafranquí Una estrella i un camí...
He esperat un any sencer perquè arribéssiu,
he escrit aquesta carta a poc a poc.
Heu vingut d’allà on venen tots els somnis,
una estrella us ha dit que vivim aquí.
La gent surt al carrer, el cel és ple de llums,
els grans es fan petits, la mare és tan feliç.
El cor batega fort, estic content, estic nerviós,
que hi ha una fàbrica on preparen tots els jocs.
On Maricartes ja despenja el seu telèfon,
en Raimon llegeix les cartes de tothom.
Hi ha una clau per poder entrar a cada casa,
que és la clau que us donaran aquesta nit.
Al llit tancaré el llum, tancaré els ulls aviat,
i quan serà més fosc la porta s’obrirà,
tots tres amb els camells entrareu sense fer soroll
i llegireu el que demano per tothom:
Una mica d’esperança per aquest món,
i regals per als qui mai reben regals.
Que els meus avis puguin veure’m i abraçar-me,
que se’n vagin lluny d’aquí tots aquests mals.
Que tothom tingui un amic i una alegria,
que no ens falti una estrella i un camí,
que cuidem els qui ens cuiden cada dia,
que la màgia visqui sempre en tu i en mi.
